Ja tens l’amor…
Ja acaricies la glòria
amb la punta dels dits.
Ets immortal.
Estigues llest
per caminar a les fosques.
Per viure sol.
Per dormir al ras.
Ja tens l’amor…
T’has cansat de buscar-lo
sota les pedres
a quaselvol preu.
Ara jauràs
del costat de l’angoixa
i faràs el camí
que duu al crim o a l’adéu.
Ja tens l’amor
i no pots fer-te enrere.
No demanis justícia,
ets tu qui tira els daus.
Acluca els ulls,
llança’t a l’abisme
i renuncia a viure
per sempre més en pau.
Ja tens l’amor
i la seva agonia,
quin no ho daria tot
per patir-la de nou
una vegada més,
una vegada més,
una vegada més,
i prou.
Joan Manel Serrat
No hay comentarios:
Publicar un comentario