de pensar-te de lluny
des del fred i l’absència
dels meus dies d’hivern.
I em vaig fent molt antic
pels records i els oracles,
sense una ala de glòria
on inscriure el teu nom.
Se m’ha endut l’esperança
aquest vent desertor
que de nit entra a casa.
He assajat en secret
el perfil de la mort
i me l’esborra l’alba.
JOAN VERGÉS
No hay comentarios:
Publicar un comentario